La vida dels sants: Sant Girolamo Emiliani

San Girolamo Emiliani, prevere
1481-1537
8 de febrer -
Color litúrgic commemoratiu opcional: blanc (porpra si el dia de la setmana de la Quaresma)
Patró d’orfes i nens abandonats

Va estar agraït per sempre després de sobreviure a una trobada amb la mort

L’any 1202, un jove ric italià es va unir a la cavalleria de la milícia de la seva ciutat. Els soldats inexperts van entrar en batalla contra la força més gran d'una ciutat propera i van ser destruïts. La majoria dels soldats en retirada van ser colpejats per llances i deixats morts al fang. Però almenys se'n va salvar un. Era un aristòcrata que vestia roba elegant i una armadura nova i cara. Val la pena prendre ostatges pel rescat. El pres va patir un any sencer en una fosca i miserable presó abans que el seu pare fes el pagament de la seva llibertat. Un home canviat ha tornat a la seva ciutat natal. Aquella ciutat era Assís. Aquell home era Francesco.

El sant d’avui, Jerome Emiliani, ha suportat més o menys el mateix. Era soldat a la ciutat de Venècia i va ser nomenat comandant d’una fortalesa. En una batalla contra una lliga de ciutats estats, la fortalesa va caure i Jeroni va ser empresonat. Una pesada cadena es va embolicar al coll, les mans i els peus i es va subjectar a un enorme tros de marbre en una presó subterrània. Va ser oblidat, sol, i tractat com un animal en la foscor d’una presó. Aquest va ser el punt fonamental. Es va penedir de la seva vida sense Déu i va pregar que es dediqués a la Mare de Déu. I després, d’alguna manera, va escapar, va encadenar les cadenes i va fugir a una ciutat propera. Va caminar per les portes de l'església local i es va dirigir cap endavant per complir un nou vot. A poc a poc es va apropar a una verge molt venerada i va col·locar les seves cadenes a l’altar que tenia al davant. Es va agenollar, va inclinar el cap i va pregar.

Alguns punts de pivot poden convertir la línia recta d’una vida en un angle recte. Altres vides canvien lentament, doblegant-se com un arc durant un llarg període d’anys. Les privacions patides per sant Francesc d'Assís i sant Jeroni Emiliani van passar de sobte. Aquests homes estaven còmodes, tenien diners i eren recolzats per familiars i amics. Així, sorprenentment, estaven nus, sols i encadenats. Sant Jeroni podria haver desesperat en la seva captivitat. Molta gent ho fa. Podria haver rebutjat Déu, entendre el seu patiment com un signe de la desfavor de Déu, amargar-se i desistir. En canvi, va perseverar. El seu empresonament va ser una purificació. Va donar el seu propòsit de patir. Un cop lliure, era com un home nascut de nou, agraït que les pesades cadenes de la presó ja no pesessin el cos a terra.

Un cop va començar a fugir d’aquella fortalesa de la presó, va ser com si Sant Jeroni no deixés mai de córrer. Va estudiar, va ser ordenat sacerdot i va viatjar pel nord d’Itàlia fundant orfenats, hospitals i cases per a nens abandonats, dones caigudes i dones marginades de tota mena. Exercint el seu ministeri sacerdotal en una Europa dividida recentment per herejies protestants, Jeroni també va escriure potser el primer catecisme de preguntes i respostes per inculcar la doctrina catòlica en les seves acusacions. Com tants sants, semblava estar a tot arreu alhora, cuidant tothom menys ell mateix. Mentre cuidava els malalts, es va infectar i va morir el 1537, màrtir de la generositat. Era, per descomptat, el tipus d’home que atraia seguidors. Finalment es van formar en una congregació religiosa i van rebre l'aprovació eclesiàstica el 1540.

La seva vida depenia d’un pivot. És una lliçó El patiment emocional, físic o psicològic, quan és conquerit o controlat, pot ser un preludi d’una intensa gratitud i generositat. Ningú no surt pel carrer més lliure que un antic ostatge. A ningú li agrada un llit càlid i còmode com algú que abans va dormir sobre asfalt. Ningú pren una alenada d’aire fresc del matí com algú que acaba de saber del metge que el càncer ha desaparegut. Sant Jeroni no va perdre mai la meravella i l’agraïment que li omplien el cor en el moment de la seva llibertat. Tot era nou. Era tot jove. El món era seu. I posaria tot el seu poder i energia al servei de Déu perquè era un supervivent.

Sant Girolamo Emiliani, heu superat el part per viure una vida fructífera dedicada a Déu i a l’home. Ajudeu a tots aquells que estan confinats d’alguna manera (física, financera, emocional, espiritual o psicològica) a superar tot allò que els uneix i a viure una vida sense amargor.